Treball de Recerca al Senegal

Com tots sabeu, a 2n de batxillerat tots els alumnes han de realitzar un treball de recerca (TDR) que fa mitja amb la selectivitat. Els alumnes poden triar el tema que vulguin i han de desarrollar un treball sobre el tema que hagin triat.

La Clàudia Vergel és una alumna de 2n de batxillerat que a l’hora de fer el TDR va decidir fer un voluntariat internacional a un poble del Senegal anomenat Sibassor, poble que pertany a la regió de Kaolack, fent un camp de treball en un centre juvenil. La il·lusió de la Clàudia va guanyar a les dificultats i la indecisió i va decidir marxar 15 dies al Senegal amb una àgencia anomenada Haces Falta. La Clàudia vol donar les gràcies a l'escola i a totes les persones que han fet possible la seva experiència, i per això ha escrit una carta que hem deixat al final d'aquesta notícia.

Allà va estar amb 5 noies més que venien de Madrid i més gent que eren voluntaris del Senegal  per fer el mateix voluntariat, van ajudar al centre Juvenil de Sibassor i al poble en si. Pels matins feien activitats de construcció per a la gent del poble ( taules, cadires, estanteries ) i per les tardes feien de monitors dels nens del poble. La Clàudia afirma que és va enamorar d’Àfrica, que allà no només hi ha pobresa com tothom creu, també hi ha alegria, respecte i felicitat.

Un altre fet impactant és que allà tota la sanitat és privada, tot s’ha de pagar i Kaolack és la ciutat mes a prop del poble on estava ella, l’únic lloc on hi ha escoles, sanitat, etc.

Els primers dies els va passar malament, es sentia sola i anyorada perquè tot era molt diferent i no sabia si aguantaria 15 dies allà. La Clàudia afirma que aquesta experiència no l’ha canviat com a persona, però si que li ha canviat la manera de pensar, de viure i d’entendre el món i de veure altres països diferents del nostre.

Aixi doncs, després d’aquesta experiència, la Clàudia ha decidit que realitzarà el seu TDR basat en les anècdotes i les històries, la manera de viure i les dificultats de la gent de Sibassor i del Senegal.

CARTA D'AGRAÏMENT DE LA CLÀUDIA VERGEL:

Salamalekoum, sóc la Clàudia Vergel Ferraz. Alumna de segon de batxillerat de l’escola. Com molts sabeu a batxillerat es realitza al llarg d’un any el famós Treball de Recerca (TDR). A l’inici és dur, perquè en desconeixem el procediment. La indecisió corre per dins nostre a l’hora d’escollir el tema. Però jo tenia clar, tot i les dificultats, que volia fer un voluntariat internacional.

Un viatge al Senegal, una experiència al Senegal... Com se’m va ocórrer realitzar un voluntariat a l’Àfrica amb tant sols 17 anys? Doncs bé, un dels principals motius fou la il·lusió que em perseguia des de feia molt de temps. Es podria pensar que una simple il·lusió no és suficient per impulsar-me a marxar sola a un país estranger, lluny de casa, però era tan intensa que ni la por ni l’adversitat em van aturar.

He estat a Sibassor, un poble que pertany a la regió de Kaolack, fent un camp de treball en un centre juvenil. Els matins els ocupàvem amb activitats de construcció en el centre i dedicàvem les tardes a estar amb els nens sibassorenys. Allà vaig estar amb 5 noies més voluntàries d’arreu d’Espanya, ens vam integrar el cent per cent en la cultura, en els costums, en la seva manera de viure... M’he enamorat d’Àfrica, aquí creiem en la ideologia que ens mostren els mitjans de comunicació, com per exemple la pobresa que hi ha a molts països, però no només hi ha pobresa, hi ha alegria, respecte, humilitat, emoció, sentiment, música, celebracions... Hi ha molta felicitat.

Sobretot escric, per donar les gràcies a tots els/les alumnes de l’escola. En especial, als cursos de Secundària i Batxillerat per creure en el meu projecte i aportar el seu granet de sorra comprant material escolar i d’oci. Però això no és tota l’ajuda que he rebut, 3r i 4t de primària van fer uns dibuixos preciosos que van tenir molta utilitat per decorar la infermeria del centre. Em vaig emportar tots aquests regals per intentar omplir els somriures dels nens i de les nenes del Senegal. I sabeu què? Ho vam aconseguir.

Per últim gràcies per la solidaritat i el suport de tot el professorat de l’escola Vedruna Vall.

Àfrica està en les mans de tots.

Jërëjef (Gràcies en Wolof)

Djamakkhëwel