Els alumnes de 3r d’ESO, a la matèria de Ciències Socials, amb la professora Eva Messeguer han fet un treball sobre fotoperiodisme. Aquest treball consistia en triar un tema històric d'entre aquests quatre: La riuada del 1962, la guerra civil espanyola, les Olimpíades del 1992 o el procés independentista català. Llavors havien de triar una fotografia feta a Terrassa sobre el tema escollit prèviament i fer-ne un treball i una petita recerca.
La Clàudia Martínez, una alumna de 3r d’ESO, va triar el tema de la riuada del 1962 i va escollir una coneguda fotografia del fotògraf Vicenç Serrano, publicada en molts llibres d'història de la ciutat i arxivada al fons de l'Arxiu Tobella. En aquesta mítica imatge hi sortien dues nenes agafades entre les destrosses que havia fet l’aiguat de la nit del 25 de setembre de 1962. La nena més gran agafava a collibè a la petita mentres miraven les ruïnes del desastre a l'endemà. La Clàudia va tenir la idea d’enviar un e-mail al diari digital terrassenc La Torre del Palau demanant si podrien escriure una notícia i veure si algú coneixia o sabia qui eren les dues nenes de la foto més de 50 anys després.
Quatre dies després una noia anomenada Ester va comentar al post de la notícia que les dues nenes eren la seva mare i la seva tieta. De seguida la Clàudia va contactar amb l'Ester i finalment va poder fer una entrevista a la dona que era la nena gran de la fotografia. Es diu Paquita, i és una dona jubilada de 64 anys que viu al barri de la Grípia de Terrassa i que durant tota la seva vida ha treballat de cosidora. La Paquita li va explicar que la nena petita de la fotografia era seva germana petita, l'Antònia, que tenia 2 anys i mig quan va succeïr la riuada, viu a Sant Cugat i no s'enrecorda quasi bé de res.
El dia 14 de desembre la Paquita i la seva germana Antònia van venir a l’escola a fer una xerrada sobre la riuada i explicar la seva experiència. Van acudir a l'escola a les 10 del matí i la xerrada va durar una hora. Van explicar tota la història de la seva vida, i els alumnes es van poder adonar de quan malament ho van passar els afectats per la riuada. Els pares de la Paquita i l'Antònia eren de Córdoba i van emigrar a Terrassa perquè el pare tenia feina a Barcelona. La Paquita se'n recorda que el dia de la riuada el seu pare tenia festa perquè eren les festes de la Mercè barcelonines. El pare va veure que plovia molt i junt amb la seva mare van portar tots els fills a la casa de la veïna del davant, que tenia un terrat on es van poder salvar de l'aigua que va inundar casa seva i tot el seu carrer. Després de la riuada la casa de la família va quedar destrossada i van anar passant com van poder, canviant el lloc on vivien, alguns cops fins i tot separats. Al cap d'uns quants anys el pare va reconstruir la casa i es van tornar a mudar tots allà. Encara que s'haguessin recuperat, la Paquita i l'Antònia van explicar que la por a properes riuades, a perdre-ho tot en una sola nit, tota aquella desesperació va perdurar per sempre dins la família.
Així doncs, els alumnes de 3r d'ESO van disfrutar de dues testimonis orals d'aquesta tragèdia que tant va marcar la nostra ciutat, van poder fer moltíssimes preguntes i aprendre més coses de les que abans sabien. En conclusió, tot un èxit!
Així doncs, els alumnes de 3r d'ESO van disfrutar de dues testimonis orals d'aquesta tragèdia que tant va marcar la nostra ciutat, van poder fer moltíssimes preguntes i aprendre més coses de les que abans sabien. En conclusió, tot un èxit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada