Documental "Hermanos y Enemigos"

El dia 12 de desembre, des de l’optativa “d’Aquí Què Passa?” vam veure un documental anomenat “Hermanos y Enemigos”, que tractava sobre la vida de dos jugadors de bàsquet: Vlade Divac i Drazen Petrovic.

Aquest documental està dirigit per Michael Tolajian y està narrat en primera persona per Vlade Divac, actualment ja retirat del bàsquet. Explica la vida dels jugadors de bàsquet Divac i Petrovic, uns jugadors de l’antiga selecció de Jugoslàvia, Petrovic de Croàcia i Divac de Sèrbia. És una història que tracta diferents punts d’enfoc: el bàsquet, l’amistat entre Petrovic i Divac i la guerra civil de Jugoslàvia.

Si parlem del bàsquet, veiem com dos jugadors de bàsquet petits pobles de Jugoslàvia aconsegueixen arribar a jugar a la lliga NBA dels Estats Units encara que sigui en diferents equips. La història ens mostra la projecció de l’èxit dels dos amics, amb els seus moments forts i més feliços i els seus moments més fluixos, com quan per exemple Petrovic estava a l’equip dels Blazers de Portland i no podia demostrar el seu talent perquè no li donaven minuts per jugar. Mentres que Petrovic jugava a Portland, Divac estava jugant als Lakers de Los Ángeles i mentrestant les nacions de Jugoslàvia es començaven a rebel·lar, el comunisme estava caient i nacions com Croàcia o Eslovènia volien ser independents. Però Divac i Petrovic eren esportistes i tot i el moviment nacionalista, sobretot Croata, a l’estiu del 1990 van anar els dos a jugar el mundial de bàsquet a Argentina. Van guanyar a l’equip de la Unió Soviètica i van quedar primers. Quan estaven celebrant la seva victòria un home amb la bandera nacionalista croata va aconseguir entrar al camp. Quan Divac el va veure li va prendre la bandera i li va dir que aquest equip representava Jugoslàvia unida i que aquella bandera allà no hi pintava res. Vlade Divac no tenia mala intenció, però aquest gest va significar la fi de l’amistat entre Petrovic i Divac, ja que Drazen considerava que Divac havia portat la política a l’esport.

El documental també ens ensenya la progressió de la guerra de Iugoslàvia, i com es separaven les diferents nacions. Divac menciona que la guerra Iugoslava va ser culpa de totes les nacions, que tothom hi va posar violència i ho va gestionar malament.

La nostra opinió sobre aquest documental és que és molt interessant perquè ens ensenya a valorar les coses materials que tenim com per exemple la pau en el nostre país o la bona relació que tenim amb els nostres amics. També s’aprèn molt perquè el documental explica història per una persona que l’ha viscuda, i així resulta més amena i divertida. Us el recomanem a tots i totes.

Recollida de Joguines a Batxillerat

Enguany, la Creu Roja organitza una campanya de recollida de joguines per al Nadal. Com tots sabeu, la crisi econòmica ha afectat a molts col·lectius del nostre entorn, i hi ha molts infants que es troben en una situació d'alta pobresa. L'escola no vol que aquests nens i nenes es quedin sense joguines, sense regals de Nadal aquest any.

És per això que l'escola Vedruna participa a la campanya organitzada per la Creu Roja, perquè som conscients d'aquesta situació i volem millorar aquest problema. Els alumnes de segon de batxillerat de l'escola Vedruna ens animen a participar i a aportar una o més joguines. Les joguines han de ser noves o en molt bon estat de conservació, i han d'anar sense embolicar. A  cada entrada de l'escola (C/Vall, C/Sant Domènech i C/Col·legi) hi ha unes capses on podreu deixar les joguines. La campanya va començar el dia 2 de desembre, però no s'acaba fins al dia 21, així que encara s'hi pot col·laborar.

L'escola agraeix totes les contribucions i anima a la gent a participar-hi, però demana siusplau que les joguines siguin de temàtica educativa, familiar, esportiva, disfresses, llibres de lectura i material escolar. Remarca que no s'acceptaran joguines amb temes bèl·lics o sexistes.

Esperem que hi pogueu col·laborar, i us donem les gràcies d'avançat. Fem que tothom passi un Bon Nadal aquest any.

La Riuada del 1962 a Vedruna Vall

Els alumnes de 3r d’ESO, a la matèria de Ciències Socials, amb la professora Eva Messeguer han fet un treball sobre fotoperiodisme. Aquest treball consistia en triar un tema històric d'entre aquests quatre: La riuada del 1962, la guerra civil espanyola, les Olimpíades del 1992 o el procés independentista català. Llavors havien de triar una fotografia feta a Terrassa sobre el tema escollit prèviament i fer-ne un treball i una petita recerca.

La Clàudia Martínez, una alumna de 3r d’ESO, va triar el tema de la riuada del 1962 i va escollir una coneguda fotografia del fotògraf Vicenç Serrano, publicada en molts llibres d'història de la ciutat i arxivada al fons de l'Arxiu Tobella. En aquesta mítica imatge hi sortien dues nenes agafades entre les destrosses que havia fet l’aiguat de la nit del 25 de setembre de 1962. La nena més gran agafava a collibè a la petita mentres miraven les ruïnes del desastre a l'endemà. La Clàudia va tenir la idea d’enviar un e-mail al diari digital terrassenc La Torre del Palau demanant si podrien escriure una notícia i veure si algú coneixia o sabia qui eren les dues nenes de la foto més de 50 anys després.

Quatre dies després una noia anomenada Ester va comentar al post de la notícia que les dues nenes eren la seva mare i la seva tieta. De seguida la Clàudia va contactar amb l'Ester i finalment va poder fer una entrevista a la dona que era la nena gran de la fotografia. Es diu Paquita, i és una dona jubilada de 64 anys que viu al barri de la Grípia de Terrassa i que durant tota la seva vida ha treballat de cosidora. La Paquita li va explicar que la nena petita de la fotografia era seva germana petita, l'Antònia, que tenia 2 anys i mig quan va succeïr la riuada, viu a Sant Cugat i no s'enrecorda quasi bé de res.

El dia 14 de desembre la Paquita i la seva germana Antònia van venir a l’escola a fer una xerrada sobre la riuada i explicar la seva experiència. Van acudir a l'escola a les 10 del matí i la xerrada va durar una hora. Van explicar tota la història de la seva vida, i els alumnes es van poder adonar de quan malament ho van passar els afectats per la riuada. Els pares de la Paquita i l'Antònia eren de Córdoba i van emigrar a Terrassa perquè el pare tenia feina a Barcelona. La Paquita se'n recorda que el dia de la riuada el seu pare tenia festa perquè eren les festes de la Mercè barcelonines. El pare va veure que plovia molt i junt amb la seva mare van portar tots els fills a la casa de la veïna del davant, que tenia un terrat on es van poder salvar de l'aigua que va inundar casa seva i tot el seu carrer. Després de la riuada la casa de la família va quedar destrossada i van anar passant com van poder, canviant el lloc on vivien, alguns cops fins i tot separats. Al cap d'uns quants anys el pare va reconstruir la casa i es van tornar a mudar tots allà. Encara que s'haguessin recuperat, la Paquita i l'Antònia van explicar que la por a properes riuades, a perdre-ho tot en una sola nit, tota aquella desesperació va perdurar per sempre dins la família.

Així doncs, els alumnes de 3r d'ESO van disfrutar de dues testimonis orals d'aquesta tragèdia que tant va marcar la nostra ciutat, van poder fer moltíssimes preguntes i aprendre més coses de les que abans sabien. En conclusió, tot un èxit!

BATXILLERAT AL CINEMA

El dia 25 de novembre a les 11.30 els alumnes de 1r i de 2n de batxillerat van anar al Cinema Catalunya a veure la pel·lícula “Pride” (orgull), que forma part de la cartellera de cinema per estudiants.

Aquesta pel·lícula està dirigida per Matthew Warchus i protagonitzada per Bill Nighy i Ilmeda Staunton. Es va gravar a Regne Unit i a França el 2014 i està basada en fets reals. Relata la història d’uns activistes homosexuals i lesbianes que decideixen recol·lectar diners per ajudar a les famílies afectades per la vaga de miners anglesos l’any 1984. A partir d’aquesta recol·lecta es va crear l’associació “Lesbians and gays support the miners” que avui en dia encara perdura.

Els alumnes de batxillerat van anar a veure aquesta pel·lícula perquè està relacionada amb unes activitats que havien fet recentment a tutoria. 

Batxillerat al TNC

El dijous 24 de novembre a les 20.00 els alumnes de 2n de Batxillerat van anar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) a veure una obra de teatre de Shakespeare anomenada "Molt soroll per no res".

Aquesta obra de teatre està dirigida per Àngel Llàcer i hi actua gent com David Verdaguer, Sílvia Abril, Aida Oset, Josep Palau... L'obra dura 2.30h i tracta sobre els problemes, els malentesos i els enganys que han de superar dues parelles d'enamorats. El tema prncipal és evidentment l'amor però també hi ha escenes molt divertides i humorístiques. 

La obra es recomana als estudiants i John Whedon en va fer una adaptació cinematogràfica l'any 2011.

Per últim, els alumnes de 1r de Batxillerat també veuran aquesta obra el proper dijous dia 1 de desembre.

Vex, la robòtica a Vedruna Vall

Aquest any, els alumnes de 1r i de 2n de Batxillerat que fan l'assignatura de robòtica es presenten al desè concurs Vex Robotics Competition. Vex robòtics és una fundació que es dedica a promocionar l'educació a partir del foment de la Robòtica.

Cada any Vex organitza una competició mundial i els finalistes estatals s'en van a Kentucky, USA, per competir amb els guanyadors estatals de cada país. La bona notícia és que aquest any la competició estatal es porta a terme a la nostra escola! A veure si aquest any l'equip Vedruna Vall guanya i aconsegueixen anar a competir a Kentucky.

GAMIFICACIÓ A QUART D'ESO

Els divendres 11 i 18 de novembre, l'alumne de 2n de batxillerat Ferran Ladero va fer dues classes, una cada setmana, de gamificació als alumnes del quart d'ESO tecnològic.

La gamificació consisteix en utilitzar un joc multiplaforma en el que s'ha de moure un personatge per diferents recorreguts i fent diferents accions. Com a particularitat aquest joc es dirigeix mitjançant instruccions escrites, simulant les que es fan servir normalment en la programació. L'objectiu de la gamificació és anar superant els nivells i anar afegint noves instruccions, i això fa que els alumnes aprenguin jugant, competint entre ells i guanyant o perdent punts, aprenent a fer bucles, condicionals, etc.

Al final de la sessió els alumnes van poder fer unes petites proves ells mateixos per comprovar les coses que havien après. S'ho van passar molt bé!

Fotofilosofia

Aquest és el 2n any que els alumnes de 1r i 2n de batxillerat participen de manera voluntària en un concurs anomenat FOTOFILOSOFIA, organitzat pel professor d'aquesta matèria.

El concurs és realitzat per Àlex Mumbrú (professor de filosofia)i consisteix en fer una fotografia anònima amb el tema que vulguin i associar-hi una pregunta filosòfica, que convidi a pensar. L’objectiu d’aquesta activitat és desenvolupar el pensament filosòfic des d’una perspectiva més plàstica i visual. La participació dels alumnes de batxillerat en aquest concurs ronda els 40 alumnes a tot Batxillerat, el que suposa un 30% de l'alumnat, aproximadament. Totes les fotografies que han participat estan publicades al blog de filosofia de batxillerat.

Els mateixos alumnes que hi participen voten els guanyadors, i els guanyadors d'aquest any han estat:

1r de Batxillerat:

Montserrat Larqué (1r B) amb la pregunta : Què és real?

Ona Castro (1r B) amb la pregunta: Som capaços de menjar-nos el món o ens menja ell a nosaltres?

2n de Batxillerat:

Clàudia Vergel (2n B) amb la pregunta: Tots som humans, però som capaços de posar-nos a la pell dels altres?

Marc Pascual (2n A) amb la pregunta: ¿Después de dios qué van a inventar?

3r D'ESO C A L'ESPAI INTERRELIGIÓS

El passat divendres dia 11 de novembre els alumnes de 3r d'ESO C, a la matèria de Cultura Religiosa, van anar d'excursió a Barcelona a visitar l'espai Interreligiós. Només els alumnes de la classe C van visitar-lo, ja que la matèria de Cultura Religiosa és una optativa que al primer trimestre només fan els alumnes de 3r C.

Van anar-hi des de les 9 del matí fins a les 14.15, que va ser quan van arribar en tren a Terrassa. L'Espai Interreligiós forma part de la fundació Migra Studium, que ajuda persones emigrants i amb risc d'exclusi´o social per culpa de la seva religió, és un pis situat en un edifici prop de la plaça Sant Jaume, al Carrer Palau 3. Els alumnes van anar allà a passar el dia i van fer 3 tallers sobre les religions del món, que incloïen Cristianisme, Islam, Judaïsme, Hinduisme i Budisme.

El primer taller s'anomenava DIÀLEG, i consistia en creuar una fotografia gegant al terra que simbolitzava un riu. Els alumnes es dividien en equips de 4 persones. En cada grup de 4 hi havia una persona cega (amb els ullls tapats amb un mocador) i 3 sordmuts (no podien dir res). Els tres sordmuts havien d'aconseguir fer passar al cec a l'altra banda del riu. Aquest taller volia demostrar als alumnes que el diàleg, la cooperació i el treball en equip eren sumament importants en el món d'avui en dia.

El segon taller s'anomenava EXPOS i tractava d'ordenar una exposició de cada religió i explicar-la als companys després.

Finalment el tercer taller s'anomenava MUSEU, hi havien diferents taules i a cada taula hi havia elements de cada religió (bíblies, alcoràs, quipàs, figuretes budistes, vels hinduistes,...) donats per persones del barri Gòtic de Barcelona.

En resum, els alumnes de 3r C van passar un dia fantàstic i van aprendre sobre moltes religions d'una manera diferent  de la que fan a la classe.

Trobada a Vic

El passat dijous 3 de novembre, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat van anar al Teatre Atlàntida de Vic. Allà es van trobar amb altres alumnes de totes les escoles Vedruna de Catalunya, entre les quals el Vedruna de Gràcia de Barcelona, el Vedruna Palamós, el Vedruna Escorial de Vic, el Vedruna Girona, Vedruna Malgrat, Vedruna Tarragona i Vedruna Tàrrega.

La trobada consistia a ensenyar uns vídeos que els alumnes de cada centre havien fet prèviament per ensenyar la seva escola als alumnes i llavors trobar-se amb diferents emprenedors. Els alumnes de batxibac, van fer una trobada una mica diferent perquè els van visitar alguns emprenedors que no van assistir a les xerrades del batxillerat convencional, però més o menys van rebre la mateixa informació.

Els alumnes del batxillerat convencional, després de veure tots els vídeos van tenir una xerrada amb Albert Bosch, un muntanyenc i aventurer que ha coronat l’Everest, creuat l'Antàrtida sense assistència, i ha fet el Dakar amb un cotxe elèctric. Albert els volia explicar les seves experiències per inspirar-los a emprendre projectes en el seu futur.

Quan van haver escoltat a Albert Bosch, van realitzar dinàmiques i fer una xerrada amb Santi Serratosa, músic i percusionista corporalque forma part de grups reconeguts a nivell estatal com Astrio i Gossos i que a més a més ha creat i dirigeix la SSM BigHand (Big band de percussió corporal). Santi Serratosa volia inspirar-los a emprendre projectes en els seu futur i que després va fer-los un petit concert.

Llavors els van donar uns cubs on havien d’escriure frases per comunicar-se amb els altres estudiants i fer una mena de joc de pistes.

Per últim es van fer una fotografia tots els alumnes que van assistir a la trobada, el professorat i els cubs que havia fet cada escola. El batxillerat d’aquesta escola, com veieu, va tenir l’oportunitat de conèixer alumnes de les escoles de la Fundació Vedruna de Catalunya i van poder compartir històries i experiències.

                                          Alumnes de Batxibac del Vedruna Vall a la trobada.

Alumnes del Batxillerat convencional del edruna Vall, també a la trobada.

EL MINDFULNESS, EXPERIÈNCIA EXITOSA A L'ESCOLA

Aquest any, a l’escola, s’ha començat una prova amb uns pocs alumnes anomenada la Pràctica del Mindfulness. Ja es realitzava des de fa temps amb l’Ampa i els professors, però aquest any s’ha començat am els alumnes. L’encarregada d’aquestes pràctiques és l’Anna Rifà, el passat dilluns vam trobar-nos amb ella i vam fer un petit tastet de l’experiència del mindfulness i aquesta entrevista:

• Què és el mindfulness?

Mindfulness o atenció plena és estar atent al present. Aquesta pràctica es la capacitat que tenim d’estar atents en el present i posar atenció a les coses que ens passen en aquest precís moment sense jutjar, amb una mirada oberta i bondadosa.

• Per què serveix?

Té molts beneficis, un dels millors és el fet de tenir un equilibri cos-ment. Ens ajuda a viure la vida estant atents i desperts al que hi ha, de viure l’aquí i l’ara, sense anar sempre de pressa Ajuda a connectar-te  amb tu mateix amb el que ets, i a una millor relació amb les emocions, a gestionar-les i acceptar-les millor, a observar-les, i així poder respondre de la millor manera possible sense reaccionar.

Quan una persona accepta el que és, quan és capaç de veure la emoció i el sentiment, pot observar el que passa i respondre sense reaccionar. Si no veus l’emoció reacciones, en canvi si ets conscient de les emocions i sentiments, pots respondre i no reaccionar impulsivament, i això et porta a un benestar interior i social millor.

El mindfulness redueix l’estrés, l’angoixa, l’ansietat, el dolor..

Amb la pràctica també et relaciones amb el dolor d’una altra manera. Tots tenim dolor però amb l’atenció plena intentes relacionar-te d’una altra manera.

Com més pràctica fas, més guanyes en benestar.

La respiració és l’ancora que ens porta al present, perquè la nostra ment no para, pensa en moltíssimes coses a l’hora. Per portar la ment al present cal posar atenció a la respiració.

• Com està organitzat a nivell escolar?

Fa vuit anys, després d’estudiar i formar-me, encara continuo, fent-ne també molta pràctica, vaig veure que a nivell educatiu el mindfulness podia ajudar als alumnes amb el seu creixement integral, vaig decidir practicar-ho amb els meus alumnes abans de començar la classe.

Jo m’havia format en el camp de la salut però vaig veure que treballar-ho en el camp de l’educació era important. Aquests minuts de meditació abans de la classe van donar resultats positius en els alumnes, estaven més tranquils, millor amb ells mateixos, més atents, i més contents.

És una pràctica que cal anar-la sembrant ja que té molt beneficis. També ho practico amb l’Ampa de l’escola i també fora de l’escola en faig formacions. Hem començat una formació amb el professorat de manera voluntària i tot i que és una pràctica molt novedosa, cada vegada més es va treballant en diferents àmbits ( mèdic, psicològic, educatiu)

Aquest any he engegat una prova pilot amb alumnes segons el DOIP que necessiten millorar la concentració i l’atenció a les classes. Consisteix en utilitzar la pràctica del Mindfulness en aquest grup, que són 8 alumnes de 1r fins a 4t d’ESO.

Us deixem un vídeo d'una pràctica de mindfulness de l'Anna Rifà a batxillerat:

Treball de Recerca al Senegal

Com tots sabeu, a 2n de batxillerat tots els alumnes han de realitzar un treball de recerca (TDR) que fa mitja amb la selectivitat. Els alumnes poden triar el tema que vulguin i han de desarrollar un treball sobre el tema que hagin triat.

La Clàudia Vergel és una alumna de 2n de batxillerat que a l’hora de fer el TDR va decidir fer un voluntariat internacional a un poble del Senegal anomenat Sibassor, poble que pertany a la regió de Kaolack, fent un camp de treball en un centre juvenil. La il·lusió de la Clàudia va guanyar a les dificultats i la indecisió i va decidir marxar 15 dies al Senegal amb una àgencia anomenada Haces Falta. La Clàudia vol donar les gràcies a l'escola i a totes les persones que han fet possible la seva experiència, i per això ha escrit una carta que hem deixat al final d'aquesta notícia.

Allà va estar amb 5 noies més que venien de Madrid i més gent que eren voluntaris del Senegal  per fer el mateix voluntariat, van ajudar al centre Juvenil de Sibassor i al poble en si. Pels matins feien activitats de construcció per a la gent del poble ( taules, cadires, estanteries ) i per les tardes feien de monitors dels nens del poble. La Clàudia afirma que és va enamorar d’Àfrica, que allà no només hi ha pobresa com tothom creu, també hi ha alegria, respecte i felicitat.

Un altre fet impactant és que allà tota la sanitat és privada, tot s’ha de pagar i Kaolack és la ciutat mes a prop del poble on estava ella, l’únic lloc on hi ha escoles, sanitat, etc.

Els primers dies els va passar malament, es sentia sola i anyorada perquè tot era molt diferent i no sabia si aguantaria 15 dies allà. La Clàudia afirma que aquesta experiència no l’ha canviat com a persona, però si que li ha canviat la manera de pensar, de viure i d’entendre el món i de veure altres països diferents del nostre.

Aixi doncs, després d’aquesta experiència, la Clàudia ha decidit que realitzarà el seu TDR basat en les anècdotes i les històries, la manera de viure i les dificultats de la gent de Sibassor i del Senegal.

CARTA D'AGRAÏMENT DE LA CLÀUDIA VERGEL:

Salamalekoum, sóc la Clàudia Vergel Ferraz. Alumna de segon de batxillerat de l’escola. Com molts sabeu a batxillerat es realitza al llarg d’un any el famós Treball de Recerca (TDR). A l’inici és dur, perquè en desconeixem el procediment. La indecisió corre per dins nostre a l’hora d’escollir el tema. Però jo tenia clar, tot i les dificultats, que volia fer un voluntariat internacional.

Un viatge al Senegal, una experiència al Senegal... Com se’m va ocórrer realitzar un voluntariat a l’Àfrica amb tant sols 17 anys? Doncs bé, un dels principals motius fou la il·lusió que em perseguia des de feia molt de temps. Es podria pensar que una simple il·lusió no és suficient per impulsar-me a marxar sola a un país estranger, lluny de casa, però era tan intensa que ni la por ni l’adversitat em van aturar.

He estat a Sibassor, un poble que pertany a la regió de Kaolack, fent un camp de treball en un centre juvenil. Els matins els ocupàvem amb activitats de construcció en el centre i dedicàvem les tardes a estar amb els nens sibassorenys. Allà vaig estar amb 5 noies més voluntàries d’arreu d’Espanya, ens vam integrar el cent per cent en la cultura, en els costums, en la seva manera de viure... M’he enamorat d’Àfrica, aquí creiem en la ideologia que ens mostren els mitjans de comunicació, com per exemple la pobresa que hi ha a molts països, però no només hi ha pobresa, hi ha alegria, respecte, humilitat, emoció, sentiment, música, celebracions... Hi ha molta felicitat.

Sobretot escric, per donar les gràcies a tots els/les alumnes de l’escola. En especial, als cursos de Secundària i Batxillerat per creure en el meu projecte i aportar el seu granet de sorra comprant material escolar i d’oci. Però això no és tota l’ajuda que he rebut, 3r i 4t de primària van fer uns dibuixos preciosos que van tenir molta utilitat per decorar la infermeria del centre. Em vaig emportar tots aquests regals per intentar omplir els somriures dels nens i de les nenes del Senegal. I sabeu què? Ho vam aconseguir.

Per últim gràcies per la solidaritat i el suport de tot el professorat de l’escola Vedruna Vall.

Àfrica està en les mans de tots.

Jërëjef (Gràcies en Wolof)

Djamakkhëwel

Alumnes de Batxillerat als Escenaris de Recerca Futura

El divendres passat 4 alumnes de segon de Batxillerat ( el Pau Hernández, la Emma Serrasolses, l’Oriol Jorba i la Clara Sánchez ), van anar a Barcelona a realitzar una activitat proposada per la Unió Europea i portada a terme per la Generalitat de Catalunya i la Fundació de Recerca i d’Investigació de Catalunya. Hem parlat amb el Pau Hernández perquè ens expliqui els detalls de la sortida.

• Hola Pau, en què consistia aquesta activitat?

Sí, aquesta activitat es diu Escenaris de Recerca Futura i va dirigida a col·lectius de tota la Unió Europea (estudiants, financers, economistes, etc). Consisteix en que cada petit grup (en el nostre cas d’estudiants)  realitza un petit debat sobre un tema d’ escenaris futurs prèviament triat.

Nosaltres quatre vam arribar a la sala on es feia el debat i vam trobar que hi havia 10 taules i a cada taula hi havien assentades aproximadament 6 persones. Cada taula representava un tema d’escenaris futurs, com per exemple, com ajuntar els col·lectius de la 3ra edat amb altres generacions mitjançant programes escolars, com ensenyar a la gent que no és financer ni economista a invertir correctament els seus diners, com realitzar programes d’intercanvi de manera virtual, temes sobre l’alimentació del futur, etc.

Cada persona votava 5 temes i llavors sortien els temes més votats a triar per cada grup. El nostre grup va triar un tema anomenat “Aquí, allí i a tot arreu”, que consistia en debatre sobre els programes d’intercanvi del futur, els intercanvis virtuals, etc.

• Quan vau tenir el tema triat, què vau fer?

Tot el grup ens apropàvem a la taula on el tema estava exposat i debatiem amb el personal de la fundació davant d’un moderador. Havíem de respondre preguntes com per exemple: Quins obstacles creus que té aquesta proposta?, Quins mètodes per solucionar aquests obstacles proposaries?, Quins col·lectius creus que participarien en aquest tema?

Quan havíem respòs i argumentat les preguntes havíem d’exposar el nostre tema i les nostres conclusions als altres grups d’estudiants de Batxillerat que hi havia a la sala.

• On vau realitzar aquesta activitat? Com va ser l’experiència?

L’activitat es va fer al Mobile World Center de Barcelona, la sala era gegant i vam rebre un tracte meravellós per part del personal. Hi havia moltíssima gent per atendre’ns, vam estar allà durant to el dia i paràvem per descansar cada mitja hora. Vam passar allà el dia, de les 9.30 fins a les 16.30. Ens van servir un dinar fantàstic. Finalment també ens van regalar un carregador portàtil pels nostres mòbils.

Com veieu, els alumnes van passar un dia fantàstic i van poder realitzar interessants activitats sobre temes i debats d'arreu de tot el món.

Sortida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

El passat dissabte 1 d’Octubre, diferents alumnes de 1r i 2n de batxillerat acompanyats per el professorat Cristina Vila i Sergi Forrellat, van anar a fer una visita al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, on van poder veure tots els racons de l'edifici i participar en petits experiments, entre altres.

El Parc de Recerca Biomèdica és un espai on hi ha set edificis que són centres de biomedicina on es realitzen diferents experiments i activitats relacionats amb temes de la medicina futura. Al parc s'hi guarden equips científics avançats que ajuden en descobriments per a la medicina i les ciències de la vida d'aquí 20 o 30 anys. El parc realitza portes obertes cada any el primer dissabte d’Octubre i 30 alumnes de primer i de segon van aprofitar per visitar les instal·lacions del centre.

Les jornades de portes obertes començaven a les 11 del matí i acabaven a les 8 del vespre del dissabte 1 d’Octubre. El personal del Parc de Recerca ensenya l’edifici a nois i noies de totes les edats, passegen pels passadissos i ensenyen els laboratoris i els experiments per mostrar quina és la feina del Parc de Recerca i les activitats que realitzen. Les visites són de 60 minuts i volen ensenyar a persones de totes les edats a divertir-se tot aprenent amb la ciència.